Amunt que fa pujada: de setembre 2018

Data: 1-3 d'Agost de 2018

Cartografia: Ed. Alpina, Pica d'Estats-Mont-roig, 1:25000

Circular: No

Companyia: la millor possible. Pau, Víctor, Laura, Miquel, Heimdall, Guillem i un servidor.

Descripció general:

Ruta d'alta muntanya poc transitada i exigent, sobretot el dia d'ascenció a la Pica. Una ruta magnífica per qui no vulgui trobar gent o vulgui provar de pujar a la pica per un lloc diferent.

Primer dia, 1 d'agost. Els diferents cotxes de l'expedició ens vam trobar a Manresa, des d'on vam enfilar cap al Pallars Sobirà i Tavascan. A partir d'aquí, s'ha de seguir una pista en bon estat (30 minuts), transitable amb qualsevol cotxe gairebé fins dalt (però no anar confiat). Nosaltres els vam deixar just abans d'arribar a la presa de Montalto, des d'on es comença a caminar (cota 1380).

Se segueixen tots els prats de Boaví tenint el riu a la dreta, fins arribar a un pont de fusta. aquí comença la pujada (cota 1480).

Un camí empedrat i en ziga-zaga ens porta fins prop de la cascada de Romedo (dic a prop perquè per acabar-hi d'arribar no està senyalitzat).

Travessem el torrent que baixa de la vall de Sallente per un altre punt de fusta (palanca de Sellente, cota 1680) i al cap d'uns pocs metres ens hem de desviar a lesquerra, direcció la vall de Broate. El trencant no està senyalitzat, de manera que paciència. Tanmateix, el camí que ve després està en perfectes condicions. A partir d'aquí no trobem ningú. Tenim en tot moment el torrent a l'esquerra, per una vall molt humida i per un camí fressat. A mesura que anem guanyant alçada, passem pel costat d'uns bonics saltants d'aigua, de pedra blanca, ja fora del bosc. El camí, una vegada als prats, es va fent més suau, fins arribar als plans de Broate (pleta de Broate, cota 2180), amb el refugi metàŀlic sobre un petit puig.

El refugi està en perfectes condicions, 9 places (18 capicuats) i és espaiós. Deixarem les tendes plegades a la motxilla. El sotllo vermellós ens observa des de dalt. Impressiona. Per Aquesta vall hem de pujar el dia següent.

(cotxe-refugi ~5hores)

Segon dia, 2 d'agost. Intentem aixecar-nos tan aviat com podem perquè sabem que el dia serà llarg. El camí que hem de seguir no és trivial, costa una mica de trobar. En deixar els prats, passem just per la riba dreta del riu (deixem el riu a la dreta) i enfilem per un camí isard amb fites contínues però no gaire marcat. Cal estar atents. Arribant a una bifurcació del riu, anem per la branca de la dreta i després la deixem en direcció a un petit collet (cota 2450), des d'on tenim vistes al Sotllo i al coll de Guins de l'ase, a on volem anar. El camí és franc i es veu en tot moment per on passar. Arribant a la llengua de neu del coll (~2700) és molt probable que s'hagin de fer servir grampons i piolet. En el nostre cas, ens en vam poder salvar per poc.

Pujant per una tartera molt dreta (~35º) i descomposta fins al coll dels guins de l'ase patim. De seguida que es pugui és millor opció grimpar per les roques de l'esquerra. Un cop a dalt (cota 2863), tenim vistes de la cara N de la Pica, encara amb molta neu (aquí portem 4h). Si es vol fer el Sotllo, se segueix per la cresta, que és descomposta.

Nosaltres volem fer la Pica, o sigui que baixem cap al fons de la cometa d'estats. No ens ho esperàvem, però per la banda O del coll trobem una congesta, més dreta que la pujada, que baixem com podem amb els grampons però la neu ja començava a estar tova. Potser es pot desgrimpar per l'esquerra, però no ho veiem gaire clar. Un cop als estanys(cota 2740), anem a trobar el camí normal de pujada a la Pica per darrera, passant pel mig d'unes grans llengües de neu. Fins a dalt no té cap problema. Arribem (cota 3143, 6h), foto de rigor, enganxina de Vòrtex, menjar i cap avall.

Baixada pel mateix camí que de pujada. En pujar al coll de Guins de l'ase, veiem totalment inviablede pujar per la congesta i grimpem per la dreta. No hi ha problemes i és la opció bona. Fem baixar un milió de pedres avall per la tartera i patim patam patum arribem altra vegada al refugi (hem fet 12h però per sort el dia és llarg). En tot el dia només ens trobem gent en agafar el camí habitual de pujada.

Dormim com uns reis, sols com mussols igual que la nit anterior.

Tercer dia, 3 d'agost. Hi ha mandra, però ens animem a fer un pic abans de marxar, el Cap de Broate (cota 2736) es pot dir que no hi ha camí i s'ha d'anar seguint rostos amunt. Tot prat menys la part rocosa de dalt, on ens saluda un petit estany, l'estanyol de Broate.

La vista és immillorable: situat entre el Certascan, la pica roja de Bacivers i la zona de la pica és impressionant. Des del pic es veu el refugi i gairebé tot el camí del dia anterior. Anem una mica per feina i baixem pel mateix "camí" fins al refugi. (3 anar i tornar). La baixada (ja és migdia) se'ns fa menys feixuga que dos dies abans i arribem al cotxe a una hora raonable (5-6 de la tarda). De baixada per la pista, BINGO! punxem una roda i fem el camí de tornada fins a Manresa a 80.

PD: els temps són orientatius. El segon dia vam perdre molt temps posant i traient grampons. Érem un grup gran (7 persones) i carregats amb tendes. S'arriba a dalt de la pica en 3-4h anant lleugers i anant a trobar el coll de Sotllo, enlloc de fer la volta per darrera la Pica (no trobo la referècia d'on ho vaig treure).