Cartografia: Ed. Alpina, Pica d'Estats-Mont-roig, 1:25000
Circular: Sí
Companyia: la millor possible. Pol, Miquel, Stamen i un servidor.
Descripció general:
Un primer dia de botifarrot molt considerable (3084-1300m), amb una transició dels boscos de bedoll dels prats de Boavi fins a trobar només roques i congestes (i flors), arribant al cim del Sotllo i tornant a baixar a fer nit al refugi lliure de Baborte. Segon dia de passeig. És exigent i cal tenir en compte que no és gaire transitada, EBRO no gaire senyalitzada (el primer dia).
Primer dia, 13 de juliol. La nit la passem parant la tenda i la funda de bivac al costat del cotxe, per poder sortir ben aviat.
Amb el cotxe no hem arribat a la presa de Montalto, sinó que ens hem quedat al Bar Isard (Bordes d'Artamont). No ens volíem arriscar a punxar roda... De bar només en té el nom. Després de posar-nos a dormir a la 1, ens llevem a dos quarts de 6, que ens espera un dia llarg. A tres quarts de 7 ja engeguem (cota 1300), estant tot encara adormit.
El recorregut fins al refugi de Broate ja ens és familiar (veure ressenya Pica des de Broate, agost 2018).
Ens plantem al refugi a les 10:10 (cota 2200, 3:25h). Ara comença la pujada de debò.
Sempre m'ha impressionat la cara Oest del Sotllo:
A diferència de l'any passat, ara ja sabem ben bé què és el que ens espera, així que fem via, sense marrades. Tot i ser quinze dies abans, trobem menys neu que l'any anterior. La tartera fins al coll de guins de l'ase està tan descomposta com sempre, i si no penses que les pedres que baixen et poden xafar la cama, té la seva gràcia. És recomanable flanquejar la tartera per les roques de mà esquerra.
Un cop al coll de guins d'ase (cota 2850, 6:25), el Pic de guins d'ase es veu inaccessible, amb la característica cresta rogent. Sembla que la vall ferrera vagi més enllà del que surt als mapes. La cresta fins al sotllo és entretinguda, amb vistes tota l'estona cap a la Pica d'Estats i el Montcalm, cap a l'est i en menor mesura, cap a Sud, on ens mira el Guins. En algun lloc havia llegit que hi ha un pas IIa. Arribem al fals cim grimpant sense massa problema, però grimpant.
Passem una petita bretxa i ja som dalt. :) 3084, 7:25h.
Fem el ronso i la migdiada a dalt al cim. Fa un dia esplèndid. Fins arribar a dalt sols ens hem trobat una parella que feien la volta al revés.
Baixem direcció Sud, pel circ del Sotllo. La baixada per la cresta és fa llarga i feixuga i ja comencem a estar cansats. Aquesta vall secundària és fabulosa i encara trobem algun estany glaçat. Veiem al fons el coll que hem de fer per arribar a la vall de Baborte (coll de Baborte), on ens espera el refugi lliure. Des del coll, el Sotllo impressiona. Certament, té més entitat que no pas la Pica, que veiem a la seva dreta.
Arribem al refugi alertats que potser no tindríem lloc (cota 2390, 12h), i com uns esperitats arribem panteixant. Queden 3 matalassos i som 4 persones. Capicuats i avall.
*El refugi té 9 matalassos repartits en 3 lliteres de tres pisos. Aquesta vegada ens hem capicuat nosaltres, però la gent ha de ser conscient que està pensat per 18 persones, i "sols" erem 10*.
La fem petar amb la gent d'allà, (entre ells un suec cuit que anava sol i es muntavala tenda amb un plàstic i tres bastons) una banyada als estanys de Baborte i es fa de nit.
Segon dia. El dia s'aixeca emboirat. Amenaça pluja, tot i que al final res. Pugem el petit coll de Sallente i fem tota la vall, preciosa. Primer tenim boira, però al cap de poc es converteix en núvols baixos. Sense massa problemes arribem a la cruïlla del dia anterior i baixem fins al cotxe (1300, 3h (?) ). Bon tros de la baixada és per camí empedrat.
Bonus Photos:
Fins la propera!
:)
Amb el cotxe no hem arribat a la presa de Montalto, sinó que ens hem quedat al Bar Isard (Bordes d'Artamont). No ens volíem arriscar a punxar roda... De bar només en té el nom. Després de posar-nos a dormir a la 1, ens llevem a dos quarts de 6, que ens espera un dia llarg. A tres quarts de 7 ja engeguem (cota 1300), estant tot encara adormit.
El recorregut fins al refugi de Broate ja ens és familiar (veure ressenya Pica des de Broate, agost 2018).
Ens plantem al refugi a les 10:10 (cota 2200, 3:25h). Ara comença la pujada de debò.
Sempre m'ha impressionat la cara Oest del Sotllo:
A diferència de l'any passat, ara ja sabem ben bé què és el que ens espera, així que fem via, sense marrades. Tot i ser quinze dies abans, trobem menys neu que l'any anterior. La tartera fins al coll de guins de l'ase està tan descomposta com sempre, i si no penses que les pedres que baixen et poden xafar la cama, té la seva gràcia. És recomanable flanquejar la tartera per les roques de mà esquerra.
Un cop al coll de guins d'ase (cota 2850, 6:25), el Pic de guins d'ase es veu inaccessible, amb la característica cresta rogent. Sembla que la vall ferrera vagi més enllà del que surt als mapes. La cresta fins al sotllo és entretinguda, amb vistes tota l'estona cap a la Pica d'Estats i el Montcalm, cap a l'est i en menor mesura, cap a Sud, on ens mira el Guins. En algun lloc havia llegit que hi ha un pas IIa. Arribem al fals cim grimpant sense massa problema, però grimpant.
Núvol fantasma i Stamen
Passem una petita bretxa i ja som dalt. :) 3084, 7:25h.
Fem el ronso i la migdiada a dalt al cim. Fa un dia esplèndid. Fins arribar a dalt sols ens hem trobat una parella que feien la volta al revés.
Baixem direcció Sud, pel circ del Sotllo. La baixada per la cresta és fa llarga i feixuga i ja comencem a estar cansats. Aquesta vall secundària és fabulosa i encara trobem algun estany glaçat. Veiem al fons el coll que hem de fer per arribar a la vall de Baborte (coll de Baborte), on ens espera el refugi lliure. Des del coll, el Sotllo impressiona. Certament, té més entitat que no pas la Pica, que veiem a la seva dreta.
Postu Miquel 1
Postu Miquel 2
Circ del Sotllo i pic de Baborte
Arribem al refugi alertats que potser no tindríem lloc (cota 2390, 12h), i com uns esperitats arribem panteixant. Queden 3 matalassos i som 4 persones. Capicuats i avall.
*El refugi té 9 matalassos repartits en 3 lliteres de tres pisos. Aquesta vegada ens hem capicuat nosaltres, però la gent ha de ser conscient que està pensat per 18 persones, i "sols" erem 10*.
La fem petar amb la gent d'allà, (entre ells un suec cuit que anava sol i es muntavala tenda amb un plàstic i tres bastons) una banyada als estanys de Baborte i es fa de nit.
Segon dia. El dia s'aixeca emboirat. Amenaça pluja, tot i que al final res. Pugem el petit coll de Sallente i fem tota la vall, preciosa. Primer tenim boira, però al cap de poc es converteix en núvols baixos. Sense massa problemes arribem a la cruïlla del dia anterior i baixem fins al cotxe (1300, 3h (?) ). Bon tros de la baixada és per camí empedrat.
Tritó a Broate
Mortíssims, baixant al circ de Sotllo
Coll i pic de Baborte
Ídem
Cara Sud del Sotllo i Pica, des del coll de Baborte
Refugi des de dins
Refugi des de fora
Baixant per la vall de Sallente
Miquel, F, Pol, Stam
Fins la propera!
:)
