Amunt que fa pujada: de desembre 2018

dissabte, 29 de desembre del 2018

Broate hivernal

Data: 22-23 de desembre de 2018

Cartografia: Ed. Alpina, Pica d'Estats-Mont-roig, 1:25000

Circular: No. Pujada i baixada pel mateix camí.

Companyia: la millor possible. Guillem i un servidor.

Descripció general:

Ruta hivernal, amb poca neu pel lloc i època. Poc concorreguda i exigent. Si a l'estiu és un lloc solitari, a l'hivern encara més. Tot i trobar-hi un fantàstic refugi lliure, la gent prefereix anar a altres llocs.

Primer dia, 22 de desembre. Sortim des de Tavascan després d'una bona estona de cotxe (cota 1100). A causa d'uns contratemps, sortim a les 12:10. Mala hora sent l'època que som. A partir d'aquí, segons el cotxe que tingui cadascú, es poden fer els 8 km fins a la presa de Montalto, però amb l'experiència de l'estiu decidim no prendre cap risc (en cotxe són 30 minuts, a peu 1,5h). Presa de Montalto (cota 1380, 1,5h). Se segueixen tots els prats de Boavi tenint el riu a la dreta, fins arribar a un pont de fusta.

Un servidor als plans de Boavi

Aquí comença la pujada (cota 1480, 2h). No veiem petjades enlloc, pel que deduïm que fa dies que no hi passa ningú.

Un camí empedrat i en ziga-zaga ens porta fins prop de la cascada de Romedo (dic prop perquè per acabar-hi d'arribar no està senyalitzat). Travessem el torrent que baixa de la vall de Sallente per un altre pont de fusta (palanca de Sellente, cota 1680) i al cap d'uns pocs metres ens hem de desviar a l'esquerra, direcció la vall de Broate. El trencant no està senyalitzat, de manera que paciència.
Si bé havíem anat trobant neu, a partir d'aquí és on en trobem més i contínua. No trobem traça, però no ens és difícil veure per on hem de pujar. Tenim en tot moment el torrent a l'esquerra, ja fins a dalt al refugi. Ens hem de posar els grampons just després de sortir del bosc, a causa d'un tram de neu dura i gel.

Vistes al Certascan, sortint del bosc

En Guillem, al lloc on ens calcem els grampons

Just després de passar el tram dolent, veiem que arriben tres persones, que en no portar el material adequat, decideixen fer mitja volta. Més contratemps: problemes amb els grampons i després neu fonda ens fan anar molt a poc a poc. Hem d'arribar al refugi abans que es faci fosc. Tot i portar mapa i GPS, haver fet la mateixa ruta a l'estiu ens dona seguretat. Accelerem el pas i arribem al preuat refugi cansadíssims i poc després de fer-se de nit (dos quarts de set. cota 2180, 6:20h). Tenim una lluna plena magnífica.

Monstre que ens va venir a visitar a mitjanit

El refugi està en perfectes condicions, 9 places (18 capicuats) i és espaiós. El sotllo ens observa des de dalt. Impressiona.

Segon dia, 23 de desembre. Ens aixequem havent dormit com reis, i com que no fa massa fred, ens atrevim a sortir a esmorzar a fora dins del sac, mentre s'aixeca el dia.

Bon dia!

Esmorzar de privilegiats

-Que bé que la neu serà dura i podrem fer servir els grampons!- Iŀlusos. Després d'endreçar i escombrar el refugi ens disposem a refer el camí del dia anterior, també amb la neu a l'alçada dels genolls.

Foto de despedida

Guillem, Sotllo i falsos encantats

La baixada es fa més feixuga del que ens pensàvem, però estem contents. Els 8 km de pista de tornada ens maten. En 6h tornem a ser al cotxe.

Un servidor a la pleta de Broate, de baixada (I)

Pleta de Broate, de baixada (II)

PD: els temps són orientatius.

divendres, 14 de desembre del 2018

Posets hivernal

Data: 6-8 de desembre de 2018

Cartografia: Ed. Alpina. Aneto-Maladeta+Posets-Perdiguero, 1:25000 (2 en 1)

Circular: No. Pujada i baixada pel mateix camí

Companyia: la millor possible. Ona, Pau, Laura, Sílvia, Arnau, Pol, Stamen, Víctor i un servidor.

Descripció general:

Ascenció al segon pic més alt del Pirineu. Ruta hivernal amb dues nits al refugi Ángel Orús. Els dies d'arribada i tornada no tenen cap complicació, només si la neu arriba molt avall i si és abundant s'haurà de tenir en compte. El dia del mig presenta un bon desnivell, però tècnicament només la cresta final pot presentar algun problema.

Primer dia, A la Vall de Benasque, un cop passat el petit poble d'Eriste, un trencant a l'esquerra ens porta per una pista asfaltada i després de terra en bon estat, fins al pàrquing d'espigantosa (cota 1500). Comencem a caminar a les 3. El camí travessa el riu just davant de la cascada d'espigantosa i ja no el tornem a travessar. En dues hores i mitja ens plantem al refugi (cota 2150), trobant trams amb neu glaçada, que passem sense massa problema sense necessitat de grampons. El camí està molt ben senyalat i només s'enfila de debò a l'últim tram. L'edifici sorprèn perquè el trobes de cara.

Segon dia, és el dia més complet. Tan aviat com podem (6:50), encara de fosc, enfilem la vall de llardaneta i recordem amb l'Stamen el que vam recòrrer encara no fa ni 4 mesos, amb un aspecte totalment diferent. Trobem neu des de bon principi, així que no ens treurem els grampons fins que tornem a arribar al refugi. Alguns trams de granit sense neu ens fan la guitza el primers 20 minuts, però aviat se'ns acaba el problema. El dia es va aixecant sense fer soroll, amb una inusual temperatura per l'època. Els raigs de sol van apareixent ara i adés pels alts, fins que ens atrapen just quan estem a punt d'enfilar la canal fonda, que ens portarà fins al collado del Diente (cota 3000).

Per sort, dins la canal quedem a l'ombra i no se'ns estova gaire la neu, així que els grampons treballen bé. El llom que segueix fins a la cresta no presenta cap dificultat, i a sobre enganxem un dia amb vistes immillorables. Un cop a la cresta, el vent ens juga alguna mala passada, però arribem a dalt sense gaire problema (cota 3350, 4h).

La baixada és distesa i resseguint el mateix camí que hem fet per pujar, arribem al refugi. (7,5h) Quan arribem, el sol ja no ens toca.

Tercer dia, Ens aixequem i marxem una mica quan volem i fem pràcticament el mateix recorregut que el primer dia a l'inversa. De baixada sí que ens han calgut els grampons.

PD: els temps són orientatius.