Cartografia: Vall d'Aran, editorial Alpina 1:40000
Circular: No.
Companyia: la millor possible. Stamen, Víctor, Pau i un servidor.
Descripció general:
Sortida molt maca al sostre de l'Alta Ribagorça. Fins el refugi és un camí deliciós, prop de les cascades del Bessiberri i una vall glacial de llibre. Fins dalt és més exigent: blocs de granit sobre les últimes restes glacials de Catalunya i tartera desfeta. Fins Al Comaloforno tenim una bona cresta fina, però que es fa sense encordar.
Primer dia. Ja de bon matí, els de darrera anem pesant figues al cotxe, és que 4h de cotxe en són unes quantes... Parada tècnica al Caprabo del Pont de Suert.
-- "Vos hi cal bossa?"
+ "No, gràcies"
Fenomenal
Enfilem noguera amunt fins que ja veiem a la dreta la vall del Bessiberri. Deixem el cotxe al pàrquing de Conangles i com que el temps no pinta bé, decidim que ja menjarem quan estiguem a sagrat. són dos quarts d'una i estem a la cota 1550.
Tots a la sortida. Fa fresca
El camí comença pla i avall, per una fageda i algun avet despistat (en algun lloc, d'això en diuen una selva, però ni al diec ni l'optimot ni la rae no ho he trobat).
Barranc de Bessiberri
ídem, amb nosaltres al mig, cota 1800
Seguim un camí molt fressat, marcat amb unes marques grogues. Va pujant amb alegria fins a la cota 2000, 1:10h, on sortim a les envistes de la cresta del Bessiberris, el refugi metàl·lic i l'estany de Bessiberri.
Francesc, Víctor, Pau
A partir d'aquí ens relaxem. Han passat gotes durant la pujada, però sembla que el temps millora. Ara tenim un camí suau d'herba fins arribar al refugi (cota 2200. 1:50h). Ventilem el fum d'uns porretes que han arribat abans que nosaltres i ens posem a dinar, és molt aviat i ens espera una tarda de pànxing.
-Que bé que pintés mal temps, serem pocs! - dèiem
També pensaven el mateix els dos grups que van arribar després. Bé, 19 persones 18 places. Podria ser pitjor.
Stam, Pau
Stamen, Estanyet de Bessiberri i pic de l'Avellaner
Des del refugi, mirant vall avall. L'Aneto, Mulleres, tuc de la tallada i Vall de Salenques.
Poc abans d'anar a dormir, mentre acabàvem de sopar, va arribar un home xop com un ànec, d'uns 55 anys, sol. Havia deixat la motxilla al matí al refugi. Feia un perall d'hores que plovia, la cresta s'havia emboirat i el fred cada vegada es feia notar més. Va agafar els trastos i va tirar per avall. Sort que no li va passar res. L'endemà vam veure encara més clar que se l'havia jugat.
Segon dia. Són les 7. Fa un vent fred i fort, que per sort va afluixant a mesura que pugem. Enfilem la tartera de blocs de granit i ja fa més fred. Hem de fer una mica la cabra, però ja ens agrada. S'ha de vigilar de quedar sempre prop de la paret dels Bessiberris i no anar a parar al mig del desert de granit.
Cresta dels Bessiberris, blocs de granit
Una mica de boira ens desorienta i no veiem el coll, però escampa i veiem el coll d'Avellaners. Un com comencem a enfilar la tartera, les pedres veiem que estan gebrades. Amb molt de compte anem pujant. El vent es fa més fort i el fred més intens. L'Stamen treu el termòmetre i li marcava 1 grau negatiu!. Ens refugiem darrere una pedra grossa i mirem què fem.
- A veure com pinta a l'altra banda!-
Refugiats
Fem els 20 metres que ens quedaven per arribar al coll. S'ha de dir que gairebé ens hi va portar el propi vent. Ara el terra estava completament glaçat i el vent aixecava trossos de gel dels que acabàvem de trencar. Just al coll, gairebé que ens mengem el grup de quatre que havia sortit abans nostre. Semblava la visió de quatre "white walkers" de GOT. Tot i que van sortir una hora abans nostre, van trobar pitjors condicions durant tota la pujada.
Coll d'Avellaners, Bessiberri Sud al fons
Ells van tirar amunt per la carena glaçada i un vent de mil dimonis. Nosaltres vam perdre alçada per la cara sud, per parar a rumiar què fer. Al pic d'avellaners, a l'oest, hi tocava el sol. Decidim d'anar cap allà, mirar d'escalfar-nos i si el temps millora ferm el Bessiberri i sinó mitja volta. Per sort nostra -i tal com deia el SMC- el temps va millorar. Encara amb el terra glaçat però sense vent, arribem al Bessiberri Sud (3023m, 2,5h)
Piruleta
Roques de dalt
Bessiberri del Mig, Nord i nosaltres
Cresta del comaloforno
Un cop allà decidim de fer també el Comaloforno (bé, decidim que si no ho veiem clar, no el farem) però ja hi som. La cara sud estava gebrada, de manera que al cap d'una estona de fer la cabra pel sud (per on es passa sempre), mirem de passar a la cara nord-est, on ja toca el sol. Sense gaire èxit, tornem a la cara Sud.
Cara N passant altra vegada a S
Cara Sud, de tornada
Un cop arribem al Comaloforno, la tornada la fem per sud sempre. Ara ja tenim companyia de gent que ve d'altres bandes. El gel ja va caient i tornem més ràpid. Tornem a ser al Bessiberri 2h més tard de sortir-ne! (cota 3000, 4,5h).
La baixada és llarga però sense problemes. Dinem al refugi, recuperem tots els trastos que hi havíem deixat i arribem a baix (1550, 10,5h).
(ens vam deixar de fer la foto d'arribada :( )
Fina una altra!!!
