Broate hivernal

Data: 22-23 de desembre de 2018

Cartografia: Ed. Alpina, Pica d'Estats-Mont-roig, 1:25000

Circular: No. Pujada i baixada pel mateix camí.

Companyia: la millor possible. Guillem i un servidor.

Descripció general:

Ruta hivernal, amb poca neu pel lloc i època. Poc concorreguda i exigent. Si a l'estiu és un lloc solitari, a l'hivern encara més. Tot i trobar-hi un fantàstic refugi lliure, la gent prefereix anar a altres llocs.

Primer dia, 22 de desembre. Sortim des de Tavascan després d'una bona estona de cotxe (cota 1100). A causa d'uns contratemps, sortim a les 12:10. Mala hora sent l'època que som. A partir d'aquí, segons el cotxe que tingui cadascú, es poden fer els 8 km fins a la presa de Montalto, però amb l'experiència de l'estiu decidim no prendre cap risc (en cotxe són 30 minuts, a peu 1,5h). Presa de Montalto (cota 1380, 1,5h). Se segueixen tots els prats de Boavi tenint el riu a la dreta, fins arribar a un pont de fusta.

 Un servidor als plans de Boavi

Aquí comença la pujada (cota 1480, 2h). No veiem petjades enlloc, pel que deduïm que fa dies que no hi passa ningú.

Un camí empedrat i en ziga-zaga ens porta fins prop de la cascada de Romedo (dic prop perquè per acabar-hi d'arribar no està senyalitzat). Travessem el torrent que baixa de la vall de Sallente per un altre pont de fusta (palanca de Sellente, cota 1680) i al cap d'uns pocs metres ens hem de desviar a l'esquerra, direcció la vall de Broate. El trencant no està senyalitzat, de manera que paciència.
Si bé havíem anat trobant neu, a partir d'aquí és on en trobem més i contínua. No trobem traça, però no ens és difícil veure per on hem de pujar. Tenim en tot moment el torrent a l'esquerra, ja fins a dalt al refugi. Ens hem de posar els grampons just després de sortir del bosc, a causa d'un tram de neu dura i gel.

 Vistes al Certascan, sortint del bosc

 

En Guillem, al lloc on ens calcem els grampons

Just després de passar el tram dolent, veiem que arriben tres persones, que en no portar el material adequat, decideixen fer mitja volta. Més contratemps: problemes amb els grampons i després neu fonda ens fan anar molt a poc a poc. Hem d'arribar al refugi abans que es faci fosc. Tot i portar mapa i GPS, haver fet la mateixa ruta a l'estiu ens dona seguretat. Accelerem el pas i arribem al preuat refugi cansadíssims i poc després de fer-se de nit (dos quarts de set. cota 2180, 6:20h). Tenim una lluna plena magnífica.

Monstre que ens va venir a visitar a mitjanit

El refugi està en perfectes condicions, 9 places (18 capicuats) i és espaiós. El sotllo ens observa des de dalt. Impressiona. 

Segon dia, 23 de desembre. Ens aixequem havent dormit com reis, i com que no fa massa fred, ens atrevim a sortir a esmorzar a fora dins del sac, mentre s'aixeca el dia.

 

Bon dia! 

 

Esmorzar de privilegiats

 -Que bé que la neu serà dura i podrem fer servir els grampons!- Iŀlusos. Després d'endreçar i escombrar el refugi ens disposem a refer el camí del dia anterior, també amb la neu a l'alçada dels genolls.

 

Foto de despedida 

Guillem, Sotllo i falsos encantats

La baixada es fa més feixuga del que ens pensàvem, però estem contents. Els 8 km de pista de tornada ens maten. En 6h tornem a ser al cotxe.

Un servidor a la pleta de Broate, de baixada (I)


Pleta de Broate, de baixada (II)

PD: els temps són orientatius.

Posets hivernal

Data: 6-8 de desembre de 2018

Cartografia: Ed. Alpina. Aneto-Maladeta+Posets-Perdiguero, 1:25000 (2 en 1)

Circular: No. Pujada i baixada pel mateix camí

Companyia: la millor possible. Ona, Pau, Laura, Sílvia, Arnau, Pol, Stamen, Víctor i un servidor.

Descripció general:

Ascenció al segon pic més alt del Pirineu. Ruta hivernal amb dues nits al refugi Ángel Orús. Els dies d'arribada i tornada no tenen cap complicació, només si la neu arriba molt avall i si és abundant s'haurà de tenir en compte. El dia del mig presenta un bon desnivell, però tècnicament només la cresta final pot presentar algun problema.

Primer dia, A la Vall de Benasque, un cop passat el petit poble d'Eriste, un trencant a l'esquerra ens porta per una pista asfaltada i després de terra en bon estat, fins al pàrquing d'espigantosa (cota 1500). Comencem a caminar a les 3. El camí travessa el riu just davant de la cascada d'espigantosa i ja no el tornem a travessar.  En dues hores i mitja ens plantem al refugi (cota 2150), trobant trams amb neu glaçada, que passem sense massa problema sense necessitat de grampons. El camí està molt ben senyalat i només s'enfila de debò a l'últim tram. L'edifici sorprèn perquè el trobes de cara.

Segon dia, és el dia més complet. Tan aviat com podem (6:50), encara de fosc, enfilem la vall de llardaneta i recordem amb l'Stamen el que vam recòrrer encara no fa ni 4 mesos, amb un aspecte totalment diferent. Trobem neu des de bon principi, així que no ens treurem els grampons fins que tornem a arribar al refugi. Alguns trams de granit sense neu ens fan la guitza el primers 20 minuts, però aviat se'ns acaba el problema. El dia es va aixecant sense fer soroll, amb una inusual temperatura per l'època. Els raigs de sol van apareixent ara i adés pels alts, fins que ens atrapen just quan estem a punt d'enfilar la canal fonda, que ens portarà fins al collado del Diente (cota 3000).

Per sort, dins la canal quedem a l'ombra i no se'ns estova gaire la neu, així que els grampons treballen bé. El llom que segueix fins a la cresta no presenta cap dificultat, i a sobre enganxem un dia amb vistes immillorables. Un cop a la cresta, el vent ens juga alguna mala passada, però arribem a dalt sense gaire problema (cota 3350, 4h).

La baixada és distesa i resseguint el mateix camí que hem fet per pujar, arribem al refugi. (7,5h) Quan arribem, el sol ja no ens toca.

Tercer dia, Ens aixequem i marxem una mica quan volem i fem pràcticament el mateix recorregut que el primer dia a l'inversa. De baixada sí que ens han calgut els grampons.

PD: els temps són orientatius.

 Sortida del pàrquing d'Espigantosa

 

Primer tram amb neu 

Capvespre al refugi. Sílvia, Ona, Arnau i Stam

Quarts de 8. Primeres llums, la Sílvia 

 Tota la tropa

Est, Ja ens atrapa el sol. Vuit del matí. a punt d'enfilar la canal fonda.

 La Laura i Pico Espadas. Abans d'arribar a la cresta.

En Pau,ja a dalt Espadas a primer pla i Balaitus al fons

El que passa a la muntanya, queda a la muntanya :)

A la cresta. Pol, Ona, Arnau, Víctor

Baixada cap al collado del diente

Dinar al refugi

Primeres llums del tercer dia, des del refugi

Circular Posets

Data: 20-22 d'agost de 2018

Cartografia: Ed. Alpina. Aneto-Maladeta+Posets-Perdiguero, 1:25000 (2 en 1)

Circular: Sí. 

Companyia: la millor possible. Stamen i un servidor.

Descripció general:

Ascenció al segon pic més alt del Pirineu.  Ruta amb elements propis de l'alta muntanya: neu,  gel,  tarteres traïdores i grimpades. Molt dura i aspra,  salvatge i maca.  Sobretot dura si es porta gaire pes.  Hi ha opció de fer nit a refugis guardats. 

Primer dia, sortim d'Eriste (cota 1100m) a la una del migdia (lleig,  ho sé).  Hi ha un servei d'autobusos que porten fins al pàrquing de dalt (1500m), però per les combinacions d'aquella hora ens sortia més a compte pujar a peu.  El camí està molt ben marcat,  i puja per la riba dreta del riu,  fins travessar un pont romànic,  on poc després enllacem amb la carretera que dona accés al pàrquing. (per raons que no venen al cas,  vam deixar el cotxe a baix,  però es pot accedir en cotxe fins al pàrquing de dalt). Deixem la pista en el mateix moment que ens apareix la impressionant cascada d'Espigantosa (1600,  2h). Tornem a travessar el riu. Un camí molt ben marcat,  frondós i de bon fer porta fins al refugi d'Angel Orús (4,5h, 2150). Aquí ens prenem un respir i anem pujant,  en un dia fantàstic,  direcció NO, per la vall de llardaneta.  És una vall molt ampla i verda,  de granit. Es va fent tard i decidim acampar (cota 2500, 6,5h), al vessant sud-est,  mirant que no ens baixi tot el fred directe de la canal nevada que farem demà.

Segon dia, ens espera un dia molt llarg.  De bon matí,  enfilem la canal del "diente de llardana",  glaçada  a aquella hora (Canal fonda).  Els grampons ens son imprescindibles. Deixem les motxilles  uns 100 m més amunt del diente, prop d'on baixarem després. Pugem sense motxilles i sense problemes per una carena fàcil però aèria a la part de dalt,  on tenim una vista fenomenal (4h, 3350). Tornem a buscar les motxilles i anem a buscar el vessant est de la muntanya.  Per arribar-hi,  hem de desgrimpar per una esquerda molt aèria i difícil (anant carregats i sense encordar) . Aquí entrem a una tartera aspra on hem perdut qualsevol rastre de camí, amb unes pedres arrodonides i no assentades que ens donen més d'un ensurt. Anem a buscar una escletxa,  sense perdre alçada,  a la carena est que baixa del pic,  que no ens dona més problemes que una petita congesta i que la pedra estava molt descomposta. Voltem la glacera sense haver-la de trepitjar fins a la collada de Paül (7h 3034). A partir d'aquí el camí tampoc no millora i ens costa seguir un rastre de camí. Mirem d'anar baixant per la vall amb el mateix nom sense prendre mal,  entre llengües de neu i pedres soltes i un fort pendent, sobretot al principi de la baixada. El camí millora al final de la vall,  quan ja es veu el verd de la vall d'Estós.
Es flanqueja el vessant nord de la muntanya,  un cop sortint de la vall de la Paül,  amb un camí prou ben marcat que s'agraeix. Fins al refugi es fa molt llarg i en arribar-hi fem una pausa més que merescuda i compartim impressions amb d'altra gent (10h, 1870). Tenim intenció de parar a una cabana lliure més avall (Cabana del Tormo),  però està tancada,  i acabem anant més avall del que haguéssim volgut (refugi-ermita de santa Ana) 12h, 1500. Pintava mal temps,  o sigui que teníem previst deixar el Perdiguero per un altre dia.  Així doncs,  ja teníem la intencio de baixar a la vall de Benasc a buscar els cotxes,  però la idea de 'perdre un dia'  tenint en compte que el mal temps vindria al migdia,  ens vam animar a tornar per la vall de Batisselles.

Tercer dia. Tan aviat  com vam poder,  vam  refer un tros del camí del dia anterior i enfilar pel barranc de Aigüetes amunt. Travessem el torrent per la palanca de los carboneros (1730m). Seguim un camí ben marcat, passant per l'Ibón Grande fins al collado de la Plana 6h, 2703m, que ens comunicava amb la vall de pujada del priner dia.  És una vall preciosa i llarga,  amb molts estanys i blocs de granit que empipen a la part final. Tenim unes molt bones vistes cap al Perdiguero i, ja a una certa alçada, la cara Oest de la Maladeta. Despres del coll, s'ha d'estar atent a no perdre el camí, ja que tenim blocs de granit, com a la banda de pujada. Per no passar pel refugi,  vam seguir un cami perdedor proper al riu.  El camí recomanable és pel refugi.  Tot el camí de baixada és,  a partir d'aquí,  el mateix que el de pujada i ens l'agafem amb calma, fins que els canvis del temps no ens agraden i accelerem el pas. Arribem al cotxe morts 11h 1100m,  i al cap de 5 minuts cau una tempesta de les que te'n recordes.

PD: els temps són orientatius.
El dia 2 es passen moltes hores sense trobar aigua

 Pujant, després de passar pel refugi

 Bon dia des de la tenda! 

Canal fonda 

A dalt al cim, nosaltres

 Perdiguero al fons. Collado de Paül i glacera de Posets

 El guardià de les altures. A l'esquerra el Perdiguero, a la dreta la Maladeta. A segon pla es veu la congesta que vam anar a trobar per arribar al collado de Paül

Desgrimpada baixant al vessant est del posets, una mica més amunt que la dent 

 Glacera de Posets i Posets, cara N-E

Vall de la Paül, glacera de la Paül al fons 

Perdiguero i -maladeta, ara ja ens obrim cap a Estós  

Cabana de Santa Ana 

Ibonet de Batisselles 

Pujant cap a l'Ibon Grande de Batisselles. Maladeta al fons. La trepitjarem d'aquí pocs dies

Arribant al collado de la Plana 

 La mole. Fantàstic. Posets ben posats, des del coll. Cara Est

Ben just. Eriste

Carança-vall de comamitjana

Data: 1-2 de setembre de 2018

Cartografia: Vall de Camprodon-Vall de Ribes-Núria-Ulldeter.  1:50000 Ed. Alpina.

Circular: Sí. 

Companyia: la millor possible. Narcís, Dasha i un servidor.

Descripció general:
Ruta solitària pels pirineus orientals, l'última de l'estiu. Amagada entre les valls de Carançà i la coma de Bacivers, la coma de Comamitjana passa desaparcebuda, però val la pena perdre-s'hi. És molt més ampla i variada del que sembla vista des del Bastiments. Sortida de Vallter, baixada per la coma de Bacivers, pujada per comamitjana, nit de tenda a l'estany, Bastiments i Vallter altra vegada.


Primer dia, 1 de setembre. Sortim de l'estació de Vallter poc abans de les 9 (cota 2100). El sol apreta, però al cap de poc arribem al coll de la geganta (cota 2611, 1h).

  

Coll de la Geganta

Passem a la cara N, on els grans lloms de la geganta ens marquen el GR en direcció a Carançà. A mig camí, ja dins del bosc, trobem el refugi lliure del qual no recordo el nom. No apte per a l'hivern, però molt acollidor. Aprofitem per esmorzar i fer el xafarder i seguim avall.

  

Dasha i Narcís esmorzant al refugi lliure del que no recordo el nom 

Experiències d'un anglès cuit

Sortim del bosc i ens trobem de cara amb el refugi guardat de Ras de Carançà (cota 1831, 5h).

  

En Narcís al refugi de Ras de Carançà, amb l'esplèndida vall de Carançà.

Encara ens queda molta pujada, així que anem per feina. Ens costa trobar el camí que mena a comamitjana, entremig dels avets i travessant el riu. Acabem assumint que aquest camí no existeix, i enfilem per l'avetosa en direcció SE. Al cap d'una estona que se'ns ha fet molt llarga, trobem un rastre de corriol. Efectivament, el famós camí. El "seguim" i al cap de poca estona arribem al refugi de Matutano (sí, com les patates). Sembla que només el fan servir els caçadors.

 

Refugi lliure de Matutano

Hi ha una part lliure molt deixada que ens convenç que portar les tendes ha estat una bona pensada (cota 2100, 6,5h). Ara el bosc està molt esclarit i ens van apareixent per tot arreu pilons de rovellons, que no podem desaprofitar! Carreguem les bosses que portàvem i acabem arribant a l'estany de comamitjana (cota 2500, 8,5h).

Ben folls 

Poc després del refugi

Estany de comamitjana i el pic de l'Infern

En Narcís i la Dasha escalfant-se

Aquí plantem les tendes, al costat de l'estany. Encara que ha fet un estiu i un any en general molt plujós, només un dels estanys té aigua. No sé com deu estar normalment. Ens cuinem els bolets una mica com podem i ens posem a les tendes.

Segon dia, 2 de setembre. Ens aixequem sense presses. Pugem cap a les collades de les comes de Malinfern (no és broma, és el que posa el mapa), que és el coll que separa el Bastiments del Pic del Freser (cota 2702, 1h).

La Dasha, el Freser i l'Infern

Fins el Bastiments no té pèrdua (cota 2881, 2h). Hi havia la intenció de passar pel pic de Bacivers, però estem cansats i tornem al cotxe pel coll de la Geganta 3,5h.

Freser,  Infern i Narcís

Canigó i creu del Bastiments

Tota la colla al Bastiments

Fins la propera!

PD: Els temps són orientatius