Cartografia: Ed. Alpina, Pica d'Estats-Mont-roig, 1:25000
Circular: No, pujada i baixada per allà mateix.
Companyia: la millor possible. Raquel, Pol, Ludmila, Anna, Stam, Joan Manel, Judit, F, Víctor.
Descripció general:
Una gran descoberta. El Mont-roig és una muntanya força inaccessible, almenys venint de les bordes de Quanca. Durant un bon tros de la pujada queda davant dels nassos i impressiona. Fins el refugi no té problema i es fa bé. F fins al refugi, F+ del refugi a dalt, cresta sense dificultat però molt aèria.
Ens trobem a Cervera i hi deixem un cotxe, enmig d'una boira densa.
Sortim del pàrquing del càmping de sota la presa de Quanca cap a les 10-11 . Baixem fins travessar el riu i seguim un camí ben marcat, per la llera esquerra de l'embassament, fins arribar a les bordes de Nostre. El bosc de bedolls que ens trobem ja comença a estar rostit de tardor i ens acompanya fins una mitja hora després de les bordes.
Les bordes estan ben cuidades i molt ben situades, als prats del mig de la ball que baixa del Certascan, amb vistes també cap a l'oest. Arribem a la pista de terra que puja de Quanca i la seguim una estona, pla i amunt. Travessem el riu i ja tenim davant el Mont-roig, a qui fitaren tot el que ens queda de pujada.
Els estrats llepats de glaç i erosionats pel riu són una meravella i ens menen fins al refugi, després d'una pujada final important.
El refugi és una mica més petit que els altres de la seva família (Molières, Baiau, Broate,...). Però potser el més ben situat (18 places, capicuades). Em fa una il•lusió especial perquè és l'últim de llauna (grisa, no dels taronges) que em faltava. Sobra temps, però no prou com per fer el Ventolau a corre-cuita. El dia ja no és tan llarg.
Tenim el refugi per nosaltres i ens hi posem com volem, un bon sopar i xerrameca i, una vegada fosc, l'espectacle de la lluna plena. L'estany del costat li dóna un aire fantàstic.
Segon dia,
Sortim ben aviat i enfilem cap al Mont-roig, pel camí habitual. El temps no acompanya gaire: està tapat i un vent fred de sud (sort que era de sud!) no ens dóna cap respir fins que ens posem a la canal que mena a dalt. A partir d'aquí tenim una visibilitat molt reduïda i la temperatura d'uns pocs graus. A mesura que ens acostem a la carena el vent passa de moderat a fort i ens hem refugiem a sotavent, a la cara escarpada (cara oest). Recuperem forces i seguim la carena fins que es converteix en una cresta maca. Per sort el vent afluixa a mesura que ens acostem al pic, però encara fa de les seves i la visibilitat és molt baixa.
Acabem arribant tots i fins i tot ens apareix una ullada de cel que dura uns pocs segons.
Prenem el mateix camí de baixada i el dia va millorant. Dinem al refugi i uns amb més pressa que els altres, fem la llarga baixada , arribem al cotxe i tornem cap a casa.
Fins una altra! :)
(Ens queda pendent el Ventolau)
Track wikiloc gentilesa de l' Stamen (ull! No ens fem responsables del seu mal ús)
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mont-roig-des-de-les-bordes-de-graus-passant-pel-refugi-enric-pujol-42512638 (Mont-roig des de les bordes de Graus, passant pel refugi Enric Pujol) a #wikiloc
