Data: 31 de desembre 2019 -1 de gener de 2020
Cartografia: Ed. Alpina, Pica d'Estats-Mont-roig, 1:25000
Circular: Parcialment, el segon del mig és circular.
Companyia: la millor possible. Joan, Víctor i un servidor.
Descripció general:
El gran oblidat. El Cap de Broate. Un cap d'any amb gent que està motivada per fer bogeries així, què més es pot demanar? Sortida de Tavascan, seguint la pista de terra fins als plans de Boavi. Trobem força neu però per l'època que és, menys del que és normal. Un cop allà, Broate amunt! i passar les campanades al refugi lliure de Broate, sols com uns mossols. Veure sortir el sol al Cap de Broate no té preu. Estava pensat que durés tres dies però per problemes tècnics vam haver de fer-ho en dos.
Primer dia,
Recullo en víctor i en Joan a Manresa i cap a Tavascan hi falta gent! Una sortida especial. Deixem el cotxe al pàrquing de Tavascan i seguim a peu la pista de terra en direcció nord, cap als plans de Boaví (11:00). Una pista que es fa llarg, ja ens la coneixem.
Joan, Francesc, Víctor a Tavascan
Al cap de poc més d'una hora i mitja arribem als plans de Boavi, emblanquinats tal com toca per l'època. Vall amunt, el camí es va fent feixuc a mesura que tenim més neu, ja que no hi ha traça. Sense massa problemes arribem pel ja conegut recorregut (veure entrada de desembre de 2018), guanyant alçada mentre l'ultima llum de l'any ens abandona.
Últimes llums de l'any (1)
Últimes llums de l'any (2)
i a dos quarts de 6 ja som al refugi lliure de Broate (2220m, 6,5h). Una nit freda i que cau aviat. No tenim esma per a aguantar fins a mitjanit, o sigui que agafem una cullera i una olla i fem les campanades a la llum d'una espelma, que a part de lllum ens dona un bri d'escalfor.
Al matí ens despertem cansats però "entxitxats" per veure sortir el sol al cap de Broate! En Víctor no es troba bé, així que es queda descansant al refugi i pugem en Joan i Jo. És encara negra nit i a tres quarts de 7 comencem a caminar. Comecem la cursa doncs, amb el sol, a veure qui arriba abans a dalt.
La nit ha estat clara i freda, amb una inversió tèrmica notable. Per sort la neu és dura i fins a 2500-2600 podem progressar sense gaire problema. A partir d'aquí, trobem neu pols fonda que ens fa avançar a poc a poc.
La carena final es fa molt feixuga però acabem arribar just després que ho faci el sol (cap de Broate, 8:55, 2718m). Ha valgut la pena. (he perdut la foto del cim!)
Joan i sortida de sol
Un cop a dalt gaudim de les vistes i aprofitem per descansar i para el sol, aprofitant la temperatura benèvola. Estem rebentats però per sort ja no hem de pujar més. Tenim ganes de fer tot el circ fins a guins de l'ase, però no sabem com es troba en Víctor i estem cansats, així que després de fer el Montesaure i un tram més de carena, baixem pel dret, amb una neu que es daixa fer.
M'havia fet il.lusions de fer una xocolata desfeta pel primer dia de l'any, però resulta que amb la xocolata en pols queda una pasta immenjable... o sigui que un desastre. Si voleu fer-ne, assegureu-vos de tenir tot el que fa falta!
Com que en Víctor no està gaire fi, enlloc de fer una altra nit tirem per avall, tot i el sobreesforç que representa.
Refugi de Broate (No m'havien dit que anava tan despentinat)
Els tres mosqueters altra vegada al cotxe i cap a casa
Després de dinar baixem sense presses, atrapant les últimes llums del dia ja a la pista fins a Tavascan, on arribem passades les 6 de la tarda. (11,5h, +500 -1600, Tavascan).
Després d'un dia llarguíssim, arribem a manresa abans que surti l'últim tren cap a BCN i jo cap a la garrotxa, on després d'un sopar de supervivència el llit recull tot el pes del dia.
Fins la propera!!! :)
Nota: text escrit l'estiu del 2021 (Qui ens havia de dir que el 2020 ens portaria tot el que ens ha portat...)
