Cartografia: Aneto-Posets editorial Alpina 1:25000 (2 en 1). Guia: "Pirineos en esquís, 150 itinerarios para esquí de montaña" ed. Desnivel.
Circular: No (ascens i descens essencialment per allà mateix).
Companyia: la millor possible: Mar, Pau, Laura, Arnau i un servidor.
Descripció general:
Ascensió hivernal (de fet ja som a la primavera) al pic més oriental del massís de la Maladeta. Molt exigent si es fa en un dia. Si es fa a peu, dues jornades fent nit al refugi lliure del Molières és el millor. Itinerari molt exposat a allaus
Primer dia, 23 de març. Ens trobem tan aviat com podem tots plegats a Manresa i enfilem un bon tros de carretera tortuosa fins arribar a la boca sud del túnel, després a la boca nord i després altra vegada a la boca sud, on finalment aparquem, al costat de l'Espitau de Vielha (cota 1620). Ja promet de bon principi. Aquesta vall dóna al mediterrani però curiosament és ja de la Vall d'Aran. És una vall glacial que sempre m'ha cridat l'atenció, força ampla i amb el fons ple de pastures que es converteixen en fagedes, avetoses, pinedes i a dalt pedrotes, tarteres, més prats i neu.
Pleta de Molières. El Molières al fons, ja ens espera.
La pleta de Molières, tal com indica el nom (i un rètol del Consell d'Aran, ve de mulleres, moll, aiguamolls) està ple de granotes amb les seves respectives postes.
Entre dos i tres quarts de 12 (no hi podíem fer més) ens posem a caminar, veient ja el nostre objectiu des del primer moment.
Mar, Esquís, Mulleres, Francesc, Tuc dera Gerbosa, Arnau, Laura i Pau
Mar, Pau, Laura a la pleta de Molières
El pic que impressiona més és el de la Gerbosa (cota 2846), que vist des d'aquí sembla el més alt. Al bosc ja hi trobem neu des del principi, però no em puc calçar els esquís fins a la cota 1720, 00:30.
Vall avall ens mira sempre el tuc de Contesa (2780m), una piràmide perfecta situada just a sobre del refugi de Conangles, fent frontera entre la Vall d'Aran i la Ribagorça.
Vall de Molières i tuc de Contesa
Terra ignota, tuc del mig de la Tallada
Ens espera una pujada suau fins a la cascada (o gotèr) de Molières (cota 1850, 1h). Una vegada superat el salt, una pleta s'obre. Una pujada important ens espera fins a poder arribar al refugi. Hi ha dues opcions: flanquejar per la cara nord o la cara sud, dependrà de les condicions. Ens enfilem per la cara sud i ens equivoquem. La neu ja és força més pasteta del que ens pensàvem i pugem com podem. Un servidor carregant els esquís, que no són pas d'última generació i pesen el que pesen...
Vessant nord del tuc de la Tallada i tuc del mig de la tallada.
En tot aquest flanqueig tenim a l'esquerra l'impressionant tuc de la Tallada (2956m).
Arribem al refugi lliure (cota 2395, 3,5h) i ens el trobem força ple: un grup nombrós de Barcelona, una parella de Tarragona i altra gent que havia tirat per amunt però deixant el que no necessitaven al refugi. Entre tots ocupem 14 de les 18 places. (9 matalassos, posats capicuats). Es veu que cap a l'estiu del 2010 o 2012, ara no ho trobo, es va canviar el que hi havia,de color taronja i una mica com si fos un contenidor del port per un de més modern (al menys vist des de fora, però, no queda tan guai).
Refugi
Un bon sopar de puré de patates amb coses i preparar-nos per l'endemà.
Segon dia, 24 de març. Aviat aviat, més aviat que les gallines. De fet més aviat que les altres 9 persones que eren amb nosaltres: tres quarts de 6. Cap amunt falta gent! Per sort no hem sofert gaire roncs i estem frescos.
Lluna desdel refugi, mirant una mica al sud del Molières
Bon dia Catalunya, són les 6! i som uns afortunats.
La ruta que se segueix habitualment la gent sobretot a l'estiu, voreja els estanys de mulleres per la riba nord i els queda una pujada considerable directe fins al coll de "Coret de Molières" (2937m). Nosaltres flanquegem tot el vessant sud, de manera que fem la pujada forta al principi i el que segueix és més pausat, a més de tenir unes vistes espectaculars. El regel ha actuat de valent tot i no fer massa fred i tenim una bona capa dura. Abandonem el refugi a les 6:30, cota 2400.
Són les 7. Mar i albada
En Pau i la lluna
El sol surt darrera el tuc de Conangles
Un servidor i el tuc de la Tallada. Possiblement darrera es veu la Punta Alta
Laura sola i sol.
Al cap de dues hores i mitja arribem al coll (2,5h cota 2937) Ens ve un vent fred del NE que no havíem patit fins aquell moment. A l'estiu aquesta pujada ha de ser un pedregar considerable. Hem anat perfecte de temps de manera que encara que li ha tocat el sol tota l'estona, la neu encara és dura. Arribem a dalt gairebé a la vegada amb el grup de Barcelona.
Tota la vall del Molières, i el cotxe a baix de tot.
No sé quina posar, de manera que les deixo totes dues. Un servidor, Laura, Pau, Arnau i Mar.
Qui ens va fer la foto no va voler deixar constància que darrera teníem l'Aneto, que ha quedat tallada. Què hi farem. Des d'aquí enxampem un dia de vistes espectaculars. Veiem allà mateix el Vallhibierna des d'una perspectiva que m'és nova i tot el massís de la Maladeta (o la Maleïda). A segon terme, tots els cims de la vall d'Aran i el Pallars.
Mar i muntanyes. No ho proveu a casa :)
Hem fet el cim amb una mica menys de tres hores (2,45h, cota 3010), de manera que a les 10 comencem a baixar. Ara la neu ja s'ha començat a transformar.
Aquí ve quan un servidor gaudeix com una truja:
em calço els esquís i mentre tots baixen pel fons de la vall ressegueixo més o menys el vessant de pujada i els espero al refugi. Hi ha poques traces, les justes per saber que per allà s'hi pot passar sense problema. Dinem al refugi i anem per avall. Baixo esquiant pel vessant nord, de manera que peto una pala de neu pols que fa afició. En Pau i l'Arnau s'enmerden per un torrent que acaba en cascada, de manera que han de fer mitja volta. La Mar i la Laura, per altra banda, les més assenyades, decideixen baixar pel camí que vam fer de pujada el dia abans.
Tuc del mig de la Tallada
Apurant la neu de dins el bosc, a cara N, arribo esquiant fins a la pleta de Molières (1600, 7,5h), on ens retrobem tots una estona després.
Mar, Arnau, Pau, Laura, Francesc
Molières, Tuc de la Gerbosa, Arnau, Pau, Laura, Mar, Francesc
Que trempats que som! Fins la propera!!
PD: els temps són només orientatius i inclouen totes les parades
PDPD: Si torneu per Benabarri vigileu que els cotxes que tornen d'esquiar estan bojos.
