Cartografia: Vall de Camprodon-Vall de Ribes-Núria-Ulldeter. 1:50000 Ed. Alpina.
Circular: Sí.
Companyia: la millor possible. Narcís, Dasha i un servidor.
Descripció general:
Ruta solitària pels pirineus orientals, l'última de l'estiu. Amagada entre les valls de Carançà i la coma de Bacivers, la coma de Comamitjana passa desaparcebuda, però val la pena perdre-s'hi. És molt més ampla i variada del que sembla vista des del Bastiments. Sortida de Vallter, baixada per la coma de Bacivers, pujada per comamitjana, nit de tenda a l'estany, Bastiments i Vallter altra vegada.
Primer dia, 1 de setembre. Sortim de l'estació de Vallter poc abans de les 9 (cota 2100). El sol apreta, però al cap de poc arribem al coll de la geganta (cota 2611, 1h).
Passem a la cara N, on els grans lloms de la geganta ens marquen el GR en direcció a Carançà. A mig camí, ja dins del bosc, trobem el refugi lliure del qual no recordo el nom. No apte per a l'hivern, però molt acollidor. Aprofitem per esmorzar i fer el xafarder i seguim avall.
Sortim del bosc i ens trobem de cara amb el refugi guardat de Ras de Carançà (cota 1831, 5h).
Encara ens queda molta pujada, així que anem per feina. Ens costa trobar el camí que mena a comamitjana, entremig dels avets i travessant el riu. Acabem assumint que aquest camí no existeix, i enfilem per l'avetosa en direcció SE. Al cap d'una estona que se'ns ha fet molt llarga, trobem un rastre de corriol. Efectivament, el famós camí. El "seguim" i al cap de poca estona arribem al refugi de Matutano (sí, com les patates). Sembla que només el fan servir els caçadors.
Hi ha una part lliure molt deixada que ens convenç que portar les tendes ha estat una bona pensada (cota 2100, 6,5h). Ara el bosc està molt esclarit i ens van apareixent per tot arreu pilons de rovellons, que no podem desaprofitar! Carreguem les bosses que portàvem i acabem arribant a l'estany de comamitjana (cota 2500, 8,5h).
Aquí plantem les tendes, al costat de l'estany. Encara que ha fet un estiu i un any en general molt plujós, només un dels estanys té aigua. No sé com deu estar normalment. Ens cuinem els bolets una mica com podem i ens posem a les tendes.
Segon dia, 2 de setembre. Ens aixequem sense presses. Pugem cap a les collades de les comes de Malinfern (no és broma, és el que posa el mapa), que és el coll que separa el Bastiments del Pic del Freser (cota 2702, 1h).
Fins el Bastiments no té pèrdua (cota 2881, 2h). Hi havia la intenció de passar pel pic de Bacivers, però estem cansats i tornem al cotxe pel coll de la Geganta 3,5h.
Freser, Infern i Narcís
Canigó i creu del Bastiments
Fins la propera!
PD: Els temps són orientatius
Ruta solitària pels pirineus orientals, l'última de l'estiu. Amagada entre les valls de Carançà i la coma de Bacivers, la coma de Comamitjana passa desaparcebuda, però val la pena perdre-s'hi. És molt més ampla i variada del que sembla vista des del Bastiments. Sortida de Vallter, baixada per la coma de Bacivers, pujada per comamitjana, nit de tenda a l'estany, Bastiments i Vallter altra vegada.
Primer dia, 1 de setembre. Sortim de l'estació de Vallter poc abans de les 9 (cota 2100). El sol apreta, però al cap de poc arribem al coll de la geganta (cota 2611, 1h).
Coll de la Geganta
Passem a la cara N, on els grans lloms de la geganta ens marquen el GR en direcció a Carançà. A mig camí, ja dins del bosc, trobem el refugi lliure del qual no recordo el nom. No apte per a l'hivern, però molt acollidor. Aprofitem per esmorzar i fer el xafarder i seguim avall.
Dasha i Narcís esmorzant al refugi lliure del que no recordo el nom
Experiències d'un anglès cuit
Sortim del bosc i ens trobem de cara amb el refugi guardat de Ras de Carançà (cota 1831, 5h).
En Narcís al refugi de Ras de Carançà, amb l'esplèndida vall de Carançà.
Encara ens queda molta pujada, així que anem per feina. Ens costa trobar el camí que mena a comamitjana, entremig dels avets i travessant el riu. Acabem assumint que aquest camí no existeix, i enfilem per l'avetosa en direcció SE. Al cap d'una estona que se'ns ha fet molt llarga, trobem un rastre de corriol. Efectivament, el famós camí. El "seguim" i al cap de poca estona arribem al refugi de Matutano (sí, com les patates). Sembla que només el fan servir els caçadors.
Refugi lliure de Matutano
Hi ha una part lliure molt deixada que ens convenç que portar les tendes ha estat una bona pensada (cota 2100, 6,5h). Ara el bosc està molt esclarit i ens van apareixent per tot arreu pilons de rovellons, que no podem desaprofitar! Carreguem les bosses que portàvem i acabem arribant a l'estany de comamitjana (cota 2500, 8,5h).
Ben folls
Poc després del refugi
Estany de comamitjana i el pic de l'Infern
En Narcís i la Dasha escalfant-se
Segon dia, 2 de setembre. Ens aixequem sense presses. Pugem cap a les collades de les comes de Malinfern (no és broma, és el que posa el mapa), que és el coll que separa el Bastiments del Pic del Freser (cota 2702, 1h).
La Dasha, el Freser i l'Infern
Fins el Bastiments no té pèrdua (cota 2881, 2h). Hi havia la intenció de passar pel pic de Bacivers, però estem cansats i tornem al cotxe pel coll de la Geganta 3,5h.
Tota la colla al Bastiments
PD: Els temps són orientatius
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada