Cartografia: Ed. Alpina. Aneto-Maladeta+Posets-Perdiguero, 1:25000 (2 en 1)
Circular: Sí.
Companyia: la millor possible. Stamen i un servidor.
Descripció general:
Ascenció al segon pic més alt del Pirineu. Ruta amb elements propis de l'alta muntanya: neu, gel, tarteres traïdores i grimpades. Molt dura i aspra, salvatge i maca. Sobretot dura si es porta gaire pes. Hi ha opció de fer nit a refugis guardats.
Primer dia, sortim d'Eriste (cota 1100m) a la una del migdia (lleig, ho sé). Hi ha un servei d'autobusos que porten fins al pàrquing de dalt (1500m), però per les combinacions d'aquella hora ens sortia més a compte pujar a peu. El camí està molt ben marcat, i puja per la riba dreta del riu, fins travessar un pont romànic, on poc després enllacem amb la carretera que dona accés al pàrquing. (per raons que no venen al cas, vam deixar el cotxe a baix, però es pot accedir en cotxe fins al pàrquing de dalt). Deixem la pista en el mateix moment que ens apareix la impressionant cascada d'Espigantosa (1600, 2h). Tornem a travessar el riu. Un camí molt ben marcat, frondós i de bon fer porta fins al refugi d'Angel Orús (4,5h, 2150). Aquí ens prenem un respir i anem pujant, en un dia fantàstic, direcció NO, per la vall de llardaneta. És una vall molt ampla i verda, de granit. Es va fent tard i decidim acampar (cota 2500, 6,5h), al vessant sud-est, mirant que no ens baixi tot el fred directe de la canal nevada que farem demà.
Segon dia, ens espera un dia molt llarg. De bon matí, enfilem la canal del "diente de llardana", glaçada a aquella hora (Canal fonda). Els grampons ens son imprescindibles. Deixem les motxilles uns 100 m més amunt del diente, prop d'on baixarem després. Pugem sense motxilles i sense problemes per una carena fàcil però aèria a la part de dalt, on tenim una vista fenomenal (4h, 3350). Tornem a buscar les motxilles i anem a buscar el vessant est de la muntanya. Per arribar-hi, hem de desgrimpar per una esquerda molt aèria i difícil (anant carregats i sense encordar) . Aquí entrem a una tartera aspra on hem perdut qualsevol rastre de camí, amb unes pedres arrodonides i no assentades que ens donen més d'un ensurt. Anem a buscar una escletxa, sense perdre alçada, a la carena est que baixa del pic, que no ens dona més problemes que una petita congesta i que la pedra estava molt descomposta. Voltem la glacera sense haver-la de trepitjar fins a la collada de Paül (7h 3034). A partir d'aquí el camí tampoc no millora i ens costa seguir un rastre de camí. Mirem d'anar baixant per la vall amb el mateix nom sense prendre mal, entre llengües de neu i pedres soltes i un fort pendent, sobretot al principi de la baixada. El camí millora al final de la vall, quan ja es veu el verd de la vall d'Estós.
Es flanqueja el vessant nord de la muntanya, un cop sortint de la vall de la Paül, amb un camí prou ben marcat que s'agraeix. Fins al refugi es fa molt llarg i en arribar-hi fem una pausa més que merescuda i compartim impressions amb d'altra gent (10h, 1870). Tenim intenció de parar a una cabana lliure més avall (Cabana del Tormo), però està tancada, i acabem anant més avall del que haguéssim volgut (refugi-ermita de santa Ana) 12h, 1500. Pintava mal temps, o sigui que teníem previst deixar el Perdiguero per un altre dia. Així doncs, ja teníem la intencio de baixar a la vall de Benasc a buscar els cotxes, però la idea de 'perdre un dia' tenint en compte que el mal temps vindria al migdia, ens vam animar a tornar per la vall de Batisselles.
Tercer dia. Tan aviat com vam poder, vam refer un tros del camí del dia anterior i enfilar pel barranc de Aigüetes amunt. Travessem el torrent per la palanca de los carboneros (1730m). Seguim un camí ben marcat, passant per l'Ibón Grande fins al collado de la Plana 6h, 2703m, que ens comunicava amb la vall de pujada del priner dia. És una vall preciosa i llarga, amb molts estanys i blocs de granit que empipen a la part final. Tenim unes molt bones vistes cap al Perdiguero i, ja a una certa alçada, la cara Oest de la Maladeta. Despres del coll, s'ha d'estar atent a no perdre el camí, ja que tenim blocs de granit, com a la banda de pujada. Per no passar pel refugi, vam seguir un cami perdedor proper al riu. El camí recomanable és pel refugi. Tot el camí de baixada és, a partir d'aquí, el mateix que el de pujada i ens l'agafem amb calma, fins que els canvis del temps no ens agraden i accelerem el pas. Arribem al cotxe morts 11h 1100m, i al cap de 5 minuts cau una tempesta de les que te'n recordes.
PD: els temps són orientatius.
El dia 2 es passen moltes hores sense trobar aigua
Segon dia, ens espera un dia molt llarg. De bon matí, enfilem la canal del "diente de llardana", glaçada a aquella hora (Canal fonda). Els grampons ens son imprescindibles. Deixem les motxilles uns 100 m més amunt del diente, prop d'on baixarem després. Pugem sense motxilles i sense problemes per una carena fàcil però aèria a la part de dalt, on tenim una vista fenomenal (4h, 3350). Tornem a buscar les motxilles i anem a buscar el vessant est de la muntanya. Per arribar-hi, hem de desgrimpar per una esquerda molt aèria i difícil (anant carregats i sense encordar) . Aquí entrem a una tartera aspra on hem perdut qualsevol rastre de camí, amb unes pedres arrodonides i no assentades que ens donen més d'un ensurt. Anem a buscar una escletxa, sense perdre alçada, a la carena est que baixa del pic, que no ens dona més problemes que una petita congesta i que la pedra estava molt descomposta. Voltem la glacera sense haver-la de trepitjar fins a la collada de Paül (7h 3034). A partir d'aquí el camí tampoc no millora i ens costa seguir un rastre de camí. Mirem d'anar baixant per la vall amb el mateix nom sense prendre mal, entre llengües de neu i pedres soltes i un fort pendent, sobretot al principi de la baixada. El camí millora al final de la vall, quan ja es veu el verd de la vall d'Estós.
Es flanqueja el vessant nord de la muntanya, un cop sortint de la vall de la Paül, amb un camí prou ben marcat que s'agraeix. Fins al refugi es fa molt llarg i en arribar-hi fem una pausa més que merescuda i compartim impressions amb d'altra gent (10h, 1870). Tenim intenció de parar a una cabana lliure més avall (Cabana del Tormo), però està tancada, i acabem anant més avall del que haguéssim volgut (refugi-ermita de santa Ana) 12h, 1500. Pintava mal temps, o sigui que teníem previst deixar el Perdiguero per un altre dia. Així doncs, ja teníem la intencio de baixar a la vall de Benasc a buscar els cotxes, però la idea de 'perdre un dia' tenint en compte que el mal temps vindria al migdia, ens vam animar a tornar per la vall de Batisselles.
Tercer dia. Tan aviat com vam poder, vam refer un tros del camí del dia anterior i enfilar pel barranc de Aigüetes amunt. Travessem el torrent per la palanca de los carboneros (1730m). Seguim un camí ben marcat, passant per l'Ibón Grande fins al collado de la Plana 6h, 2703m, que ens comunicava amb la vall de pujada del priner dia. És una vall preciosa i llarga, amb molts estanys i blocs de granit que empipen a la part final. Tenim unes molt bones vistes cap al Perdiguero i, ja a una certa alçada, la cara Oest de la Maladeta. Despres del coll, s'ha d'estar atent a no perdre el camí, ja que tenim blocs de granit, com a la banda de pujada. Per no passar pel refugi, vam seguir un cami perdedor proper al riu. El camí recomanable és pel refugi. Tot el camí de baixada és, a partir d'aquí, el mateix que el de pujada i ens l'agafem amb calma, fins que els canvis del temps no ens agraden i accelerem el pas. Arribem al cotxe morts 11h 1100m, i al cap de 5 minuts cau una tempesta de les que te'n recordes.
PD: els temps són orientatius.
El dia 2 es passen moltes hores sense trobar aigua
Pujant, després de passar pel refugi
Bon dia des de la tenda!
Canal fonda
A dalt al cim, nosaltres
Perdiguero al fons. Collado de Paül i glacera de Posets
El guardià de les altures. A l'esquerra el Perdiguero, a la dreta la Maladeta. A segon pla es veu la congesta que vam anar a trobar per arribar al collado de Paül
Desgrimpada baixant al vessant est del posets, una mica més amunt que la dent
Glacera de Posets i Posets, cara N-E
Vall de la Paül, glacera de la Paül al fons
Perdiguero i -maladeta, ara ja ens obrim cap a Estós
Cabana de Santa Ana
Ibonet de Batisselles
Pujant cap a l'Ibon Grande de Batisselles. Maladeta al fons. La trepitjarem d'aquí pocs dies
Arribant al collado de la Plana
La mole. Fantàstic. Posets ben posats, des del coll. Cara Est
Ben just. Eriste
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada