Cartografia: Ed. Alpina. Aneto-Maladeta+Posets-Perdiguero, 1:25000 (2 en 1)
Circular: No. Pujada i baixada pel mateix camí
Companyia: la millor possible. Ona, Pau, Laura, Sílvia, Arnau, Pol, Stamen, Víctor i un servidor.
Descripció general:
Ascenció al segon pic més alt del Pirineu. Ruta hivernal amb dues nits al refugi Ángel Orús. Els dies d'arribada i tornada no tenen cap complicació, només si la neu arriba molt avall i si és abundant s'haurà de tenir en compte. El dia del mig presenta un bon desnivell, però tècnicament només la cresta final pot presentar algun problema.
Primer dia, A la Vall de Benasque, un cop passat el petit poble d'Eriste, un trencant a l'esquerra ens porta per una pista asfaltada i després de terra en bon estat, fins al pàrquing d'espigantosa (cota 1500). Comencem a caminar a les 3. El camí travessa el riu just davant de la cascada d'espigantosa i ja no el tornem a travessar. En dues hores i mitja ens plantem al refugi (cota 2150), trobant trams amb neu glaçada, que passem sense massa problema sense necessitat de grampons. El camí està molt ben senyalat i només s'enfila de debò a l'últim tram. L'edifici sorprèn perquè el trobes de cara.
Segon dia, és el dia més complet. Tan aviat com podem (6:50), encara de fosc, enfilem la vall de llardaneta i recordem amb l'Stamen el que vam recòrrer encara no fa ni 4 mesos, amb un aspecte totalment diferent. Trobem neu des de bon principi, així que no ens treurem els grampons fins que tornem a arribar al refugi. Alguns trams de granit sense neu ens fan la guitza el primers 20 minuts, però aviat se'ns acaba el problema. El dia es va aixecant sense fer soroll, amb una inusual temperatura per l'època. Els raigs de sol van apareixent ara i adés pels alts, fins que ens atrapen just quan estem a punt d'enfilar la canal fonda, que ens portarà fins al collado del Diente (cota 3000).
Per sort, dins la canal quedem a l'ombra i no se'ns estova gaire la neu, així que els grampons treballen bé. El llom que segueix fins a la cresta no presenta cap dificultat, i a sobre enganxem un dia amb vistes immillorables. Un cop a la cresta, el vent ens juga alguna mala passada, però arribem a dalt sense gaire problema (cota 3350, 4h).
La baixada és distesa i resseguint el mateix camí que hem fet per pujar, arribem al refugi. (7,5h) Quan arribem, el sol ja no ens toca.
Tercer dia, Ens aixequem i marxem una mica quan volem i fem pràcticament el mateix recorregut que el primer dia a l'inversa. De baixada sí que ens han calgut els grampons.
PD: els temps són orientatius.
Segon dia, és el dia més complet. Tan aviat com podem (6:50), encara de fosc, enfilem la vall de llardaneta i recordem amb l'Stamen el que vam recòrrer encara no fa ni 4 mesos, amb un aspecte totalment diferent. Trobem neu des de bon principi, així que no ens treurem els grampons fins que tornem a arribar al refugi. Alguns trams de granit sense neu ens fan la guitza el primers 20 minuts, però aviat se'ns acaba el problema. El dia es va aixecant sense fer soroll, amb una inusual temperatura per l'època. Els raigs de sol van apareixent ara i adés pels alts, fins que ens atrapen just quan estem a punt d'enfilar la canal fonda, que ens portarà fins al collado del Diente (cota 3000).
Per sort, dins la canal quedem a l'ombra i no se'ns estova gaire la neu, així que els grampons treballen bé. El llom que segueix fins a la cresta no presenta cap dificultat, i a sobre enganxem un dia amb vistes immillorables. Un cop a la cresta, el vent ens juga alguna mala passada, però arribem a dalt sense gaire problema (cota 3350, 4h).
La baixada és distesa i resseguint el mateix camí que hem fet per pujar, arribem al refugi. (7,5h) Quan arribem, el sol ja no ens toca.
Tercer dia, Ens aixequem i marxem una mica quan volem i fem pràcticament el mateix recorregut que el primer dia a l'inversa. De baixada sí que ens han calgut els grampons.
PD: els temps són orientatius.
Sortida del pàrquing d'Espigantosa
Primer tram amb neu
Capvespre al refugi. Sílvia, Ona, Arnau i Stam
Quarts de 8. Primeres llums, la Sílvia
Tota la tropa
Est, Ja ens atrapa el sol. Vuit del matí. a punt d'enfilar la canal fonda.
La Laura i Pico Espadas. Abans d'arribar a la cresta.
En Pau,ja a dalt Espadas a primer pla i Balaitus al fons
El que passa a la muntanya, queda a la muntanya :)
A la cresta. Pol, Ona, Arnau, Víctor
Baixada cap al collado del diente
Dinar al refugi
Primeres llums del tercer dia, des del refugi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada