Cartografia: Ed. Alpina, Pica d'Estats-Mont-roig, 1:25000
Circular: No. Pujada i baixada pel mateix camí.
Companyia: la millor possible. Guillem i un servidor.
Descripció general:
Ruta hivernal, amb poca neu pel lloc i època. Poc concorreguda i exigent. Si a l'estiu és un lloc solitari, a l'hivern encara més. Tot i trobar-hi un fantàstic refugi lliure, la gent prefereix anar a altres llocs.
Primer dia, 22 de desembre. Sortim des de Tavascan després d'una bona estona de cotxe (cota 1100). A causa d'uns contratemps, sortim a les 12:10. Mala hora sent l'època que som. A partir d'aquí, segons el cotxe que tingui cadascú, es poden fer els 8 km fins a la presa de Montalto, però amb l'experiència de l'estiu decidim no prendre cap risc (en cotxe són 30 minuts, a peu 1,5h). Presa de Montalto (cota 1380, 1,5h). Se segueixen tots els prats de Boavi tenint el riu a la dreta, fins arribar a un pont de fusta.
Aquí comença la pujada (cota 1480, 2h). No veiem petjades enlloc, pel que deduïm que fa dies que no hi passa ningú.
Un servidor als plans de Boavi
Un camí empedrat i en ziga-zaga ens porta fins prop de la cascada de Romedo (dic prop perquè per acabar-hi d'arribar no està senyalitzat). Travessem el torrent que baixa de la vall de Sallente per un altre pont de fusta (palanca de Sellente, cota 1680) i al cap d'uns pocs metres ens hem de desviar a l'esquerra, direcció la vall de Broate. El trencant no està senyalitzat, de manera que paciència.
Si bé havíem anat trobant neu, a partir d'aquí és on en trobem més i contínua. No trobem traça, però no ens és difícil veure per on hem de pujar. Tenim en tot moment el torrent a l'esquerra, ja fins a dalt al refugi. Ens hem de posar els grampons just després de sortir del bosc, a causa d'un tram de neu dura i gel.
Just després de passar el tram dolent, veiem que arriben tres persones, que en no portar el material adequat, decideixen fer mitja volta. Més contratemps: problemes amb els grampons i després neu fonda ens fan anar molt a poc a poc. Hem d'arribar al refugi abans que es faci fosc. Tot i portar mapa i GPS, haver fet la mateixa ruta a l'estiu ens dona seguretat. Accelerem el pas i arribem al preuat refugi cansadíssims i poc després de fer-se de nit (dos quarts de set. cota 2180, 6:20h). Tenim una lluna plena magnífica.
El refugi està en perfectes condicions, 9 places (18 capicuats) i és espaiós. El sotllo ens observa des de dalt. Impressiona.
Si bé havíem anat trobant neu, a partir d'aquí és on en trobem més i contínua. No trobem traça, però no ens és difícil veure per on hem de pujar. Tenim en tot moment el torrent a l'esquerra, ja fins a dalt al refugi. Ens hem de posar els grampons just després de sortir del bosc, a causa d'un tram de neu dura i gel.
Vistes al Certascan, sortint del bosc
En Guillem, al lloc on ens calcem els grampons
Monstre que ens va venir a visitar a mitjanit
Segon dia, 23 de desembre. Ens aixequem havent dormit com reis, i com que no fa massa fred, ens atrevim a sortir a esmorzar a fora dins del sac, mentre s'aixeca el dia.
-Que bé que la neu serà dura i podrem fer servir els grampons!- Iŀlusos. Després d'endreçar i escombrar el refugi ens disposem a refer el camí del dia anterior, també amb la neu a l'alçada dels genolls.
La baixada es fa més feixuga del que ens pensàvem, però estem contents. Els 8 km de pista de tornada ens maten. En 6h tornem a ser al cotxe.
Bon dia!
Esmorzar de privilegiats
-Que bé que la neu serà dura i podrem fer servir els grampons!- Iŀlusos. Després d'endreçar i escombrar el refugi ens disposem a refer el camí del dia anterior, també amb la neu a l'alçada dels genolls.
Foto de despedida
Guillem, Sotllo i falsos encantats
La baixada es fa més feixuga del que ens pensàvem, però estem contents. Els 8 km de pista de tornada ens maten. En 6h tornem a ser al cotxe.
Un servidor a la pleta de Broate, de baixada (I)
Pleta de Broate, de baixada (II)
Pleta de Broate, de baixada (II)
PD: els temps són orientatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada