Amunt que fa pujada: Tour del Vinyamala

Data: 11-14 de juliol 2020

Cartografia: Ed. Alpina, Vignamale-Valle de Bujaruelo, 1:25000

Circular: Sí

Companyia: la millor possible. Ona, Pol, Stamen, Ludmila, Adrià, Víctor, F.

Descripció general:

És un dels grans massissos del Pirineu, amb l'única glacera que encara presenta seracs i, d'acord amb més d'un, una de les millors ascensions que es poden fer. Aquesta ruta està feta amb tendes, però hi ha la possibilitat de fer-la en tres etapes dormint a refugis guardats. Grampons i piolet és imprescindible.

Primer dia, 10 de juliol. Des de la primera vegada que vaig veure la típica foto del Vinyamala Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) amb la paret i a piga longue des d'Oulettes vaig saber que hi havia d'anar. Molta gent del grup de física ja hi havia anat i jo pel que fos sempre tenia altres obligacions. Així doncs vaig haver d'insistir (una mica) perquè el tornéssim a fer (l'Ona ja l'havia fet 2 vegades...).

Ens vam trobar a Cervera després de la feina i ens vam distribuir en dos cotxes. A última hora en Miquel va ser baixa per precaució, ja que tenia hora per fer-se la prova del coronavirus que tot ho inunda. Un cop a la franja i després d'equivocar-nos d'autovia, vèiem la posta de sol. Encara una bona estona de cotxe per davant. Ja negra nit arribem al pàrquing de Bujaruelo, dormim 4-5h com podem i a dos quarts de 7 ens posem en marxa (cota 1338).

Segon dia, 11 de juliol

Passem pel costat de l'ermita de san Nicolás i seguim la vall del riu Ara, en direcció nord-oest, per la riba esquerra. El dia es desperta però nosaltres no :) estic mort de son. Els vessants són tot flors i verd exuberant, lliris i coixins de punxes d'un groc intens. La pista que seguim entra en un engorjat imponent i es mor al refugi lliure del Vado d'Ordiso ( 1,5h , cota 1596). En aquest punt el GR es converteix en un sender ben marcat. Veiem el darrere del circ del Vinyamala, encara amb alguna clapa de neu.

Seguim la llarga vall amunt, amb la companyia d'alguna vaca. Un cop arribem a la cota 2000 i just després de deixar el pluviòmetre a l'esquerra (4,5h), deixem el GR i ens dirigim al Collado de los Mulos.

Bé, primer seguim a una parella d'enxixats que ens menen per un camí equivocat i a mig pujar el coll d'Oulettes fem mitja volta :) ja que el camí no estava gaire marcat, estem cansats i les motxilles pesen molt.

Un cop arribats a la collada (6:45, cota 2594) un cartell en francès ens indica que no podem accedir al parc en cotxe... OK. Un bon cotxe has de tenir per arribar aquí en cotxe.

Mentre mengem alguna cosa, que ja portem una bona matxacada, vaig a treure el cap a una roca per poder veure ja la pica Longa que fa tant temps que vull veure. I aquí la tenim:

Trobem una congesta mentre baixem i finalment arribem al refugi d'Oulettes i dinem com Déu mana. (S'ha de dir que amb l'Adrià vam acabar pel mig dels aiguamolls travessant el riu descalços per voler ser més intel·ligents que ningú.) cota 2151, 8h.

I ja el tenim aquí, la paret nord del Vinyamala, amb la glacera d'Oulettes i la plana immensa al seu davant.

Pinta mal temps per l'endemà a la tarda o sigui que encara que ens faci mal al cor, hem de pujar a plantar la tenda al refugi de Bayssellance, a dues hores de camí. Les vistes del camí fins la Hourquete d'Ossue (cota 2734) són una meravella i com que cada vegada ens acostem més a la paret i la glacera, el temps passa volant. Arribem al refugi de bayssellance (el refugi guardat més alt del pirineu) mortíssims (cota 2651, 11:45h). Un dels dies més cansats que recordo d'entre sempre. Tothom està com un toro i més o menys seguim junts. La vista des del refugi al captard és per recordar. Estem de sort i trobem uns forats on poder plantar les tendes decentment.

Després d'un sopar de fogonet més que consistent, els plans de jugar a cartes decauen ràpidament i ens posem a dormir de seguida que es pon el sol. Durant la nit el vent ens fa la guitza i cada dos per tres tinc la panxa de la tenda llepant-me la cara. Maleeixo la tenda i el vent i quan me n'he adonat ja és de dia.

Tercer dia, 12 de juliol Al cansament del dia anterior li sumem doncs una altra nit de dormida més que lleugera. Per acabar-ho d'adobar, el temps no té gaire bona pinta, ja a primera hora. Buidem motxilles i n'agafem poques per ATACAR EL CIM (quarts de 8).

Enfilem la glacera amb grampons i piolet i ja a mig camí, un tro. Malament. A cota 2900 aprox decidim de fer mitja volta amb una resignació infinita.

Cada vegada va a pitjor i patim per la gent que pugui haver-hi a dalt. Mentre baixem ens trobem un grup de tres francesos a qui recomanem de no seguir pujant, i passen de nosaltres. Bé, mig minut després un tro els fa cagar a sobre i reculen (no vull dir que els ho havíem dit, però els ho havíem dit).

Resignats i una mica molls de la pluja, tornem a ser al refugi, mengem i demanem alguna cosa al bar del refugi: tot un luxe.

Hem de baixar fins l'embassament d'Ossue com més aviat millor. A mig baixar ens agafa boira i cada vegada una pluja més intensa. El que deu ser una baixada ben entretinguda es va convertir en un blanc continu. a cota 2100 trobem el "pont de niege", on deuen baixar unes allaus monstruoses perquè encara hi trobem molta neu. Sortim a la plana d'Oulettes ja ben xops i ens agafa la traca final: una cortina de pluja barrejada amb calamarsa apareix davant nostre i ens atrapa inexorablement. Entrem al refugi lliure d'Oulettes i ens sembla el paradís (no sé l'hora d'arribada, compto dues hores de baixada). Ja hi ha més gent i planifiquem com passarem la nit allà dins. Però el temps va millorant i anem quedant sols. Hi ha un cuit que va amb la planxa d'snow per baixar per la glacera i al cap de poc també acaba marxant.

Surt el sol i aprofitem per refer-nos, després de dinar. Preparem una estesa molt considerable de roba i de tot el que se'ns ha mullat i al final del dia és gairebé eixut. És ben be que les prioritats fan que deixis de percebre altres coses: entrem al refugi a recollir quatre coses que hi quedaven i veiem que fa una pudor de cabra que tomba.

La tarda ens regala molt de sol i fins i tot alguns de nosaltres ens atrevim a banyar-nos. Avui sí que el vent ens deixa dormir i per primera vegada en tres dies podem dormir decentment. També ens quedem sense cartes :(. Ja quan fosquejava, es podia veure perfectament les tempestes que passaven per la cara sud i que esperàvem de totes totes que no ens esguerressin la nit.

Quart dia, 13 de juliol.

Després de passar una prou bona nit (per fi) ens aixequem a quarts de 7 i enfilem cap a la vall de la Canau.

La vista del Vinyamala de bon matí és magnífica

al cap de poc se'ns obra la vall i surten tots els prats verdíssims que ens trobarem fins arribar al port de Bernatuara. A mig camí, a la dreta, veiem la cabana de Lourdes, que és més petita del que sembla, amb un parell de lliteres.

Arribem a Bernatuara, el punt àlgid del dia i veiem l'estany homònim, on descansem i banyem (els valents jejeje) (cota 2336, 2h). Ara tot fa baixada, oberts a aigües del mediterrani.

La baixada és tot un luxe de paisatge i colors, tot i que força dreta. Trobem el bosc de faig molt avall i amb unes ganes boges de banyar-nos al riu arribem a Bujaruelo. (cota 1338, 4,5h).